Joaquim Masmitjà i de Puig, fundador de la nostra escola,va néixer a Olot, el 29 de desembre de 1808, .Fill d’una família olotina  benestant vinculada als afers públics de la ciutat. Masmitjà, fundador de la Congregació Cor de Maria, era una persona culta, estudiant a Cervera, home d’església, clergue destacat, amb càrrecs importants a la parròquia i  a la diòcesi.

Amb motiu del bicentenari del seu naixement, celebrat el curs passat, les Missioneres Cor de Maria han fet un esforç per aproximar-nos la figura del Fundador. Per aquest motiu han editat dues publicacions:  Joaquim Masmitjà, fundador, home de fe, senzill i compassiu” i “Joaquim Masmitjà i la seva obra educativa”,  totes dues a càrrec de la religiosa del Cor de Maria, Roser Garriga. En aquesta darrera publicació llegim “Joaquim Masmitjà tenia els ulls i el cor obert al què passava al seu voltant, a la vida de la gent i aquestes vivències les portava a l’oració, una oració evangèlica, però impregnada de les característiques pietoses del seu temps.”  “Aquest mal i patiment de la humanitat, avui té una nova significació per a nosaltres. Deixa de tenir el sentit passiu, d’acceptació conformista –espiritual i passa a ser un factor dinàmic per al canvi social...”

El bicentenari també  ha contribuït a posar en relleu el paper de la considerada cofundadora de l’Institut, la vídua olotina Eudalda Ferrer; la primera educadora, Teresa Terrada, “una obrera senzilla i il·lusionada”, així com la influència de Lliberada Ferrarons “que va fer néixer en el cor d’aquell capellà jove el projecte d’una fundació educativa per a les noies obreres, que vivien situacions similars a les de la Lliberada”.

Avui, des de les escoles Cor de Maria, ens interpel·la  el carisma inicial d’aquell home auster i digne, senzill i acollidor, d’una fe que traspua a cadascun dels seus escrits. Un home amb una visió àmplia de la realitat i, alhora , preocupat per cada petit assumpte que afectava a les seves religioses.

Tal com diu la religiosa Aurèlia Rocco, General del Cor de Maria, dirigint-se al claustre de l’escola Masmitjà de Girona: “Vostès i nosaltres MCM som dipositaris d’una herència comú i en certa manera els nostres destins estan entrellaçats...perquè ens uneix una mateixa vocació: eduquem i des d’aquí estimem.”

SÍNTESI DE LA SEVA BIOGRAFIA

Joaquim Masmitjà de Puig  era olotí, quart fill del matrimoni Francesc Masmitjà i Santaló i Maria Gràcia de Puig i Quintana. El seu pare era advocat. El mateix dia del seu naixement fou batejat a la parròquia de Sant Esteve d’Olot.

Va estudiar a l’Hospici d’Olot i als 15 anys va començar els seus estudis eclesiàstics al Seminari de Girona. Un any després, el curs 1824-1825, va estudiar a la Universitat de Cervera. A Cervera, Joaquim Masmitjà es va llicenciar en Dret Civil i Eclesiàstic i també va acabar la seva preparació sacerdotal.

 El dia 22 de febrer de 1834, quan tenia 25 anys, es va ordenar sacerdot a Girona. L'endemà celebra la seva primera missa a la parròquia de Vilaür, poble de la seva mare. Li van oferir una Càtedra a la Universitat de Barcelona però va preferir dedicar-se de ple al ministeri sacerdotal.

 El seu primer nomenament fou a la Bisbal d’Empordà. Posteriorment fou traslladat a la parròquia de Sant Esteve d’Olot. Quan era sacerdot d’Olot va demanar al Pare Antoni Maria Claret que anés a fer una missió, entre els mesos d’agost i setembre de l’any 1844, i d’aquí va néixer una forta amistat entre els dos sacerdots que duraria tota la vida. 

Joaquim Masmitjà va tenir dues grans preocupacions a les quals va dedicar tots els seus esforços com a sacerdot: 

1. Veia que molta gent abandonava la fe cristiana i s’allunyava de l’Església.
2. Les pèssimes condicions de vida que portaven moltes noies d’Olot: vivien molt pobrament, no anaven mai a l’escola i des de ben jovenetes les posaven a treballar a les fàbriques tèxtils que en aquell temps hi havia a Olot.

Resant als peus de la Mare de Déu dels Dolors, que encara avui es venera a la cripta de la Parròquia de Sant Esteve d’Olot, va tenir la inspiració de fundar una Congregació Religiosa que es dediqués a l’educació de les nenes i les noies.

S’adonà de la importància i la necessitat de donar una formació humana, intel·lectual i cristiana a la dona, per tal que pogués ser educadora de les generacions joves i influir directament en tots els àmbits de la societat.

Després de molta oració, escollí set noies d’Olot per portar a terme aquesta obra: Teresa Terrada, Magdalena Mirambell, Manuela Massegur, Maria Ribes, Francesca Pagès, Margarida Teixidor i Maria Àngela Rovira. També demana a una senyora vídua, Eudalda Ferrer, que l’ajudiés en aquesta tasca.

El dia 1 de juliol de 1848 s’inicia la tasca d’educació i catequesi. 

Poques setmanes abans d’iniciar la Congregació Religiosa, concretament el dia 31 de maig de 1848, Mn. Joaquim Masmitjà rep un comunicat del bisbe de Girona en què se’l nomenava Ecònom de la Parròquia de la Catedral.

El que,en principi, semblava un impediment va resultar ser una benedicció ja que el Dr.Masmitja va parlar amb el Bisbe dels seus projectes i aquest els va aprovar.

Fou nomenat en dues ocasions Vicari General del bisbe de Girona i proposat diverses vegades per ocupar el càrrec de bisbe.

Malgrat haver d’atendre les nombroses responsabilitats que se li confiaven a nivell diocesà, mai va abandonar l’atenció a les religioses i, en vida seva, la Congregació de Missioneres Cor de Maria va créixer i es va estendre a les diòcesis de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida i també s’obriren tres cases a Califòrnia (USA).

Quan Mn. Joaquim Masmitjà tenia 77 anys, encara atenia personalment la seva correspondència, assistia puntualment a les pregàries del cor de la Catedral de Girona, exercia el càrrec de confessor de diverses comunitats religioses i continuava dirigint la Congregació de Missioneres Cor de Maria. Tenia a punt per a la impremta unes Constitucions, prèviament traduïdes al llatí, per tal de presentar-les a Roma.

La mort li sobrevingué a causa d’un accident: el dia 21 de juny de 1886 tingué un defalliment i caigué en una escala de la casa de Girona, que avui és seu del Govern General de les Religioses del Cor de Maria. Sobrevisqué durant dos mesos i finalment morí el dia 26 d’agost de 1881.

Les seves despulles mortals reposen actualment en una capella lateral de l’església del Cor de Maria d’Olot.